ser arquitecte
fa temps que els meus habituals em senten queixar-me de la professió d'arquitecte. jo els hi dic: m'encanta la meva feina, m'apassiona, però no me la deixen fer, sóc un administratiu-avogat-economista que de tant en tant fa d'arquitecte. em miren amb cara d'extranyats. els que em coneixen més suposo que em creuen. els que em coneixen menys deuen pensar que sóc un capullo.
avui ha arribat a les meves mans el següent article que va escriure fa uns dies en juli capella (arquitecte), a la seva columna setmanal d'el periódico (els dimecres). des del meu punt de vista ha fet una radiografia perfecte de l'ofici actual d'arquitecte.
L'arquitecte boxejador
El fet de pujar al quadrilàter, és a dir, aconseguir un encàrrec, ja és gairebé un miracle. Si ho superes, passes al segon round: entendre't amb el client, cosa que no sol ser fàcil. Tercer round: complir les endimoniades normatives tècniques, cada vegada més carregoses i contradictòries. S'ha de passar veloç al quart round: barallar-te amb qui interpreta aquestes normes, el tècnic de torn a l'Administració. Un altre assalt amb el regidor d'urbanisme, que probablement les veu d'una altra manera. Sisè round, amb la dona del client i la seva neboda, que està estudiant arquitectura i han tingut "unes idees". Setè, amb els bombers als quals, amb molt bon criteri, se'ls en fot el disseny. Vuitè i novè, amb el constructor, un bregat pes pesant. Desè, amb el project manager, especialista a llançar- te contra les cordes. Onzè, amb els tècnics de la inspecció final, que ja t'enganxen a les últimes. I el dotzè, si és que hi arribes, amb l'opinió pública que criticarà l'obra. Sovint, et quedes pel camí. Amb molta sort, guanyaràs als punts, mai per KO.
Avui dia, la feina de l'arquitecte ha perdut el seu glamur creatiu. Veiem com la seva funció creadora primigènia es redueix fins a cotes ínfimes. La gestió, la burocràcia i la paperassa s'emporten el 90% de l'energia. A penes dediques uns quants minuts diaris a projectar, pensar i dibuixar. La resta, a defensar-te o atacar. Però, tot i així, veure finalment una obra erigida compensa de tanta lluita. Després, una dutxa ràpida i preparat per al següent combat. Perdó, projecte. Una reflexió a propò- sit d'Arquiset, setmana dedicada a l'arquitectura, una professió que, segons Bohigas, està en vies d'extinció.
